dia 5: 13 de maig

Dia 5

Ruta

Hem sortit per última vegada de l’ hotel a les 9:15 i ens hem acomiadat d’ una part dels treballadors de l’ hotel, però no ens hem pogut acomiadar del Ramon “Mas”, que era el que parava la taula. És una persona molt graciosa i a la hora simpàtica, ja que li dèiem que no volíem més menjar i ens ficava quatre cullerades més, però ens ho preníem en broma. A les 11:00 hem arribat a Bilbao, i a les 11:21 hem entrat al museu del Guggenheim, inaugurat el 1997. Ens hem estat allà una estona per visitar el museu lliurament, és a dir, sense els professors. Uns minuts abans de les 13:00 hem sortit del Guggenheim. A les 13:35 parem a Arriorriaga per dinar, després hem estat uns minuts jugant a futbol i ens hem anat a les 14:30. A les 16:26 hem parat a una area de servei del País Basc i alguns han aprofitat per anar al lavabo i altres han aprofitat per comprar menjar per picar després a l' autocar. A les 18:30 hem parat a una area de servei d' Aragó i allà hi hem estat una bona estona, uns 30 minuts. Jo he aprofitat aquell moment per trucar la meva mare i el meu pare per avisar- los a quina hora arribaríem més o menys. A les  20:30 hem parat ja a Catalunya on només hem parat perquè és obligatori fer-ho cada dues hores quan el conducator porta alumnes de escoles. Després del llarg viatge, a les 23:00h hem arribat a Barcelona i ens hem retrobat amb les famílies. Un altre cop tornem en la monotonía.

Bilbao és la ciutat més important i la capital del País Basc. El seu nombre d' habitants no arriba a les 400.000 persones. Bilbao és la tercera ciutat més important d' Espanya en Industria ( després de Barcelona i Madrid). Els llocs o monuments més representatius de Bilbao són: El metro ( amb disseny de Norman Foster), el Museu del Guggenheim de Frank Gehry que va ser construït l' any 2002 ( és el monument, amb diferència, més important de Bilbao), l' EuskoTran ( el tramvia), el Port de Bilbao ( situat al Golf de Biscaia), el pont Zubizuri, el palau Euskalduna, la Universitat de Deusto, l' aeroport de Bilbao: Que l' any 2000 es va renovar, i amb la incorporació de línies de baix cost: Easy Jet i Vueling, ha fet que hi hagi un nombre més elevat de turistes). L' Athletic de Bilbao, és el club de la ciutat, i és el tercer equip més històric d' Espanya.

Bilbao desde l' autocar

Franck Gehry: És un arquitecte canadenc ( Toronto), que va néixer el 1929. Els seus edificis destaquen per estar fets de materials metal·lics. L' any 1954, el Franck es va graduar en arquitectura, i va començar a treballar a l' estudi de Victor Gruen. El 1961, se' n va anar amb la seva familia a París, per ampliar els seus coneixements, i va estudiar les esglésies de París, la Torre Eiffel, etc. Llavors va pensar en obrir el seu propi despatx d' arquitectura. Les principals obres, que ha construït són:

La Casa Frank Gehry, el Museu Guggenheim de Bilbao, l' Hotel Marquès de Riscal, la Casa Dansant, l' Edifici del Banc DG de Berlín, el Centre Stata de Massachusetts, la Torre Gerry de Hannover, la Sala de Concerts de Los Angeles, la Universitat de Minnesota, el Museu d'Art Frederick Weisman i el Museu Guggenheim d'Abu Dhabi (encara s' està construint).

El Museu Guggenheim de Bilbao: És un museu d' art contemporani. Va ser dissenyat per Frank Gehry l' any 1997, i en pocs anys s' ha convertit en el simbol més important de la ciutat de Bilbao. L' estructura exterior del monument és la part més important del museu: es caracteritza per estar feta de titani i per una pedra calcaria que va costar molt de trobar ( trobada a Andalusia). Les exposicions que es veuen són majoritariament formats electrònics i instalacions artístiques. Una minoria són obres pictòriques tradicionals i escultures. Una part important del museu és el Puppy, el gos de la entrada que representa un terrier blanc que està fet de una gran varietat de flors. El gos el va fer Jeff Koons, i no precisament pel museu Guggenheim, sinó que per una mostra d' art a Bad Arolsen ( Alemania). Després va anar a Sydney i actualment a Bilbao. El museu del Guggenheim va ser nomenat un dels dotze tresors d' Espanya ( segons Antena 3 i la cadena Cope)

Gos Puppy, al costat del Guggenheim

dia 2. 10 de maig

Ens aixequem a les 8:00 am i anem a esmorzar. Sortim de l’ hotel a les 9:33 h per anar a Picos d’ Europa. Els paisatges que hi ha als voltants de la carretera són molt verds i amb molta vida a causa del clima que hi ha a Cantabria. Durant el viatge passem per uns pobles, un d’ ells és Sant Vicente de la Barquera, i ens informen que aquest poble està caracteritzat per la marea baixa i alta que hi ha, és a dir, que un temps del dia hi ha un terreny amb aigua, i l’ altre està sec: És un tema curiós.

Són les 10:15 i sortim de Cantabria per entrar a Asturias, però de seguida tornem a entrar a Cantabria. Passem pel Desfiladero de la Hermida, que està format gracies a la erosió que ha provocat el riu Deva. Ja estem casi a les 11:00h i passem per la vall de Liébana. Ens informen que per aquí a prop és on es fa el formatge de Cabrales, aquell que està tant bo. Desde l’ autocar es veuen els Pics d’ Europa de lluny. Fa un dia molt bonic i blau.

Són les 11:45 quan baixem de l’ autocar. A les 11:50 ens disposem a pujar pel telefèric, que té 753 metres de desnivell i va a 25 km/h. Quan són casi les 12:00h anem per un camí ple de pedres a causa de l’ erosió. Les muntanyes són molt altes i fa bon dia. Trobem uns llacs que es diuen Lloroza on hi tirem pedres, i una mica de neu que ens la tirem. Després d’ unes quantes fotos, a les 13:37 tornem pel telefèric.

Pugem  a l’ autocar per anar a dinar a Potes.

A les 16:15, empitjora el temps, però igualment anem al Centro de Visitantes de Sotama on ens expliquen molta informació del Pics d’ Europa.

Són les 18:30 i veiem que a Sant Vicente de la Barquera a pujat la marea.

A les 18:50 anem a Comillas veiem construccions importants, com el Palau de Sobrellana o l’ Església de San Cristobal. A les 19:30 h tornem a l’autocar.

Són les 20:00h i fins les 21:00h fem temps lliure.

Els Picos d' Europa, ens han explicat que està situat a Asturias, Cantabria i Lleó,

en total ocupa unes 64.000 hectareas. Els Picos d' Europa es poden dividir en

Cornión ( oest), Urrieles ( centre) i Ándara ( est). Una característica dels Picos

d' Europa, és que dins d' ells mateixos hi ha municipis ( 10) on hi viuen unes 1470

persones.

Els pic més alt és el de Torre de cerredo ( 2648m), i al seu voltant hi ha molts més

pics que superen els 2600m d' altura. Està situat a Urrieles.

El pic més alt de Cornión és el de Peña Santa ( 2596m).

El pic més alt d' Ándara és el pic de Lechugales ( 2444m).

b

Els congostos, com ens van dir, es van formar per l' erosió que feien els rius a les

muntanyes dels Picos d' Europa, que mica en mica s' emportaven trossos petits de

les muntanyes (Pedres, sorra, plantes...) i se'ls enduien amb ells.

Els principals congostos de Picos d' Europa són:

- El canal d' Asotin

- El canal d' Argayo

c)    

Els diferents tipus de boscos segons l' altura, que hi ha a Picos d' Europa són:

- Colins: De 0 metres a 800 metres: Destaquen els oms, les arces, els sauces, els

Alisos, etc.

- Montans: De 800 metres a 1800 metres.

- Subalpins: De 1800 a 2500 metres.

- Alpins: Més de 2500 metres.

Tant en boscos colins com en boscos montans, es poden trobar castanys, alzines,

Serbals, madronys, arellas, abeduls, robles, faigs, etc.

A les zones subalpines i alpines, amb prou feines ( almenys on hem passat

Nosaltres) si podia veure flora: Només molses i alguna planta rara que creix entre

les pedres.

d)    

En total hi ha 133 espècies d' aus, 44 de mamífers, 32 d' amfibis i algun de rèptils.

La espècie més important que hi ha és l' Isard. Les espècies que es poden torbar

als boscos de Picos d' Europa són les guineus, els cabirols, el teixó, el genet, el

cèrvol, l' àguila, el xerra, l' aufrany, els llops ( pocs), els ossos ( pocs), els

esquirols, l' urugall, el jabalí, algunes rates, la salamandra el desmà ibèric i altres

animals petits. A l' aire es poden veure moltes aus i molts ocells.

Alguns animals aqüàtics són l' ànguila, el Martí Pescador, els salmons, les truites,

etc.

e)    

- Palau de Sobrellana: A Comillas, al costat d' un gran parc de gespa. És d' estil

gòtic i allà hi vivia el Marquès de Comillas.

- Església de San Cristobal: Va ser fet en honor al Duque de Infantada. És una

església d' estil gòtic, que està al centre del poble.

- Capricho de Gaudí: Planejat el 1883 per Antoni Gaudí, amb l' objectiu de que hi

passés l' estiu el Marquès de Comillas. La casa és d' estil oriental ( àrab). No hi

vam poder entrar perquè s' havia de pagar.

f) 

 

Palacio de sobrellano           

Està al costat d' un parc ple de gespa, i està aïllat del poble, probablement perquè

el Marquès tingués més tranquilitat. Està protegit per uns murs de pedra, també

per motius de seguretat. Al costat del gran palau on vivia el Marquès, tenia just la

gran capella en propietat, que també està dins el perimetre dels murs. Dins el

palau suposo que hi hauria lo suficient per satisfer les seves necessitats i la de la

seva familia. Sovint, al palau els visitava gent molt important com els Reis

d' Espanya.

                                      

Església de Sant Cristobal

Està situada al centre del poble. És petita, perquè segons van confirmar- me gent

del poble la va construir fa temps la mateixa  gent del poble, en honor al Duque de

Infantado. Té un petit rellotge, que cada hora marca les hores.

Capricho de Gaudí.

El capricho de Gaudí, desde fora es veia que era com una mena de bosc, amb una

casa molt extranya ( però bonica) i una torre cilindrica, que es conserva bé, i les

isites són molt contades. La gent del poble no està gaire d' acord en que es pagui 

per entrar, perquè consideren que hauria de ser seu.

g) 

 Palau de Sobrellano: Al exterior, els materials són tots de pedra de bona calitat

amb petites finestres però nombroses. El sostre exterior és gris, fet de pissarra. La

catedral- panteó, és més o menys feta del mateix material per l' exterior.

A l' interior hi ha escultures modernistes de grans escultors catalans com Joan Roig, Josep Llimona, Venanci Vallmitjana i Agapit Vallmitjana

- Església de Sant Cristobal: Les parets estan fetes de parets de poca calitat i els

vidres que hi ha, també semblaven de poca calitat. El material deu ser maó i pedra

mesclada. Les portes estan fetes de fusta dura perquè no es trenqui. El terrat està

fet de terrissa. No se si era perquè plovia, però les parets semblaven brutes.

- Capricho de Gaudí: La torre cilíndrica està formada únicament de ceràmica. A la

casa hi ha petits detalls de decoració ( com els gira-sol) que principalment estan

fets de carreu, maó, ferro i ceràmica. A aquests materials se'ls hi va afegir

colorants per canviar el color de les parets i fer l' edifici més bonic.

Els vitralls semblen bonics ( si te'ls mires amb fotos).

h) 

- Antoni Gaudí: ( 1852- 1926) Va ser arquitecte català, el màxim representant del

modernisme català. El 1883 fa el seu primer edifici important, la Casa Vicens, del

1900- 1914 va construir el Parc Güell i el 1914 va començar la Sagrada Familia

després d' haver-la planificat ell.

- Joan Martorell: ( 1833- 1906): Va ser arquitecte català.

El 1874 va fer la seva primera obra, el Convent de les Adoratrius. Del 1877 al 1885

va realitzar els plànols de l' Església i el Convent de les Saleses. El 1882 va

planificar la façana de la Catedral de Barcelona. El 1897 va planificar la restauració

del monestir de Pedralbes. El 1898 va planificar el Palau Robert.

- Joan Roig: (1629/1635- 1704): Va ser escultor català. Algunes de les seves

escultures estan a la catedral de Barcelona, la de Santa María de Girona i la de

Sitges.

- Josep Llimona: (1864- 1934): Gran escultor català. Ha fet petits detalls de l' arc

del Trionf, el museu d' art de Catalunya, l' Ajuntament de Barcelona, etc.

- Venanci Vallmitja: (1826- 1919): Ha fet escultures al camí de la cova de

Montserrat.

- Agapit Vallmitja: ( 1833- 1905): Va fer retrats als Reis d' Espanya i escultures per

ells. Alguna escultura seva està a la catedral de Barcelona.´

- Cristòfor Cascante i Colom: ( 1851- 1889): Va ser arquitecte espanyol, ajudant de

Gaudí. Ha col·laborat en la construcció del Parc de la Ciutadella, la Universitat

Pontificia, el Capricho, etc.

4 dia: 13 de maig

Dia 4: 12 de maig

Ruta:

Ens hem aixecat a les 8:30 per anar a esmorzar. A les 9:14, hem sortit de l’ hotel per anar cap a la rèplica de les coves d’ Altamira, ja que a la de veritat no es pot anar per motius de conservació. A les 9:33 hem baixat de l’ autocar.  Allà ens han explicat la historia de les coves d’ Altamira a través de un vídeo: Primer ens han explicat qui eren els primers habitants de les coves i com treballaven, després altres habitants, posteriorment hem vist el descobriment del 1879 i després la gran massa de gent que visitava les coves els anys 60 i 70. A les 10:53 hem pujat a l’ autocar per marxar i en 10 minuts hem arribat a l’ hotel. Llavors, desde passades les 11:00h hem fet una gimcana per Santillana del Mar, i a les 12:30 quan hem acabat hem aprofitat per visitar la Col·legiata, on ens han dit que és un Monument Nacional i que va patir varis canvis a causa d’ incendis. Ens han deixat una estona de temps lliure i a les 14:00 hem dinat.  A les 14:30 fins les 15:30 hem tornat a tenir temps lliure, i a les 15:30 hem anat cap a les coves del Soplao. Allà hi hem arribat a les 14:28, però ens hem hagut d’ esperar fins les 17:20 per entrar- hi.  A les 17:16 hem pujat a un trenet que ens ha portat a veure les coves de Soplao. Allà hi hem sortim a les 18:33, on m’ ha sorprès el gran nombre d’ estalactites i estalagmites que hi ha. Llavors, hi ha hagut un dubte entre si anavem a Sant Vicente de la Barquera o directament a l’ hotel. Al final hem tornat a l’ hotel, perquè plovia, abans de les 20:00 i hem tingut temps lliure. A les 21:00 hem sopat i més tard hem anat a dormir.

La cova del Soplao és una cova situada als municipis de Váldiga i Rionansa, de

Cantabria. Tenen 17 kilometres de longitud, i 6 km estan oberts per al públic.

La cova del Soplao s’ ha format al llarg de 240 milions d’ anys. Va començar a l’

època del Mesozoic, concretament a l’ època del Cetaci. El 1975 va ser

descoberta, pràcticament sense voler en una excavació minera. Actualment només

es poden visitar dues de les vuit sales que hi ha. La cova s’ ha format de forma

natural, ja que probablement cap humà hi va passar per allà abans del seu

descobriment. La cova s’ ha format gracies a l’ aigua que ha format els seus llacs i

les estalactites i estalagmites.

                                                               

Abans de ser descoberta la cova del Soplao, al seu costat hi havia unes mineries,

anomenades Grup Miner La Florida, i que eren molt importants, que estaven

situades a la Serra de Arnero, i des de el 1855 que s’ explotaven minerals. Els

principals minerals que s’ extreien eren les calamines ( carbonats mixtes del zinc),

els sulfurs de plom ( galena) i el zinc ( blenda). Els minerals que s’ extreien, s’

exportaven cap a Bèlgica, Gran Bretanya i França, i a Espanya només es quedava

un 3%. Les principals mines són: La Florida, la Isidra, el Pou de Lacuerre,

Foradada de la Plaça de la Muntanya, Foradada de Cereceo i Poblat de Cavinya.

Les formacions geològiques que s' hi observen, són els espeleotemes. De

espeleotemes hi ha dos tipus, que són:

- Les estalactites: Acumulació d' aigua (que no cau al terra), i sobre seu s'

acumula minerals, terra, sorra o fang. Tenen forma de caramell, i pengen del

sostre de coves. Aquest prrocés tarda molts milions d' anys en completar-se. Com

més blanques siguin les estalactites, més puresa tenen.

- Les estalagmites: També són acumulacions d' aigua en què al seu voltant s'

acumulen minerals, terra, sorra, fang, etc. Tenen la mateixa forma que les

estalactites, però estan al terra i no pas al sostre. Aquest procés també tarda molts

milions d' anys en produir-se. Com més blanc sigui, més puresa té. Hi ha

estalagmites que poden arribar a fer 70 metres.

                                         

Les coves d’ Altamira són un conjunt de coves prehistòriques situades molta prop

de Santillana del Mar. En els períodes Magdalenià i Solutrià del Paleolític Superior,

hi vivien homes Prehistòrics. L’ estil artístic de les pintures pertany a l’ escola

franc- cantàbrica, que té les característiques de que les figures són realistes. Van

ser descobertes l’ any 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola. Allò va significar un

canvi de la història segons el que es coneixia llavors, perquè va ser la primera

cova prehistòrica descoberta en tot el món.

Les pintures de les coves es van fer entre el 15.000 i el 12.000 a.C.

Per fer el dibuix utilitzaven moltes substàncies: Pigments minerals ocres, marrons,

groguencs i vermellosos, barrejats amb greixos, per fer la pintura.

Per fer el contorn de les línies s’ utilitzava el carbó vegetal.

Per tenir sensació de volum, normalment aprofitaven el relleu de les roques. El

mateix feien si volien donar sensació de moviment.

Com que no tenien estris per pintar,  utilitzaven els dits, alguna cosa semblant a un

pinzell o directament bufant.

Generalment el que hi havia representat eren animals: Els bisons eren els més

representats, però també hi havia cavalls, cèrvols, etc. El missatge que emitien

anava dirigit a altres prehistòrics en que vivien junts, i els hi donaven informació de

que havien matat algun animal, o que hi havia previst anar a matar-los, etc: Això ja

ho sabien ells.          

                                                                              

La Col·legiata és un monument romànic que és monument Nacional des de 1889.

Tot el que és el monument, s’ ha construït per parts, és a dir, primer l’ Església,

després l’ absis, posteriorment van millorar l’ entrada, després van fer el claustre i

per acabar el capitell.

Al principi, la Col·legiata era un temple, però al segle XII en plena esplendor d’ art

romànic, es va substituir el temple per una catedral d’ estil romànic. És a dir, que la

Col·legiata es va construir al segle XII i es d’ estil romànic. Tot i així, no es manté

com es va fer ja que van haver incendis, i es va renovar.

Jo crec que la Col·legiata és un monument molt gran tenint en compte la mida del

poble ( petita). La Col·legiata està situada a una plaça bastant gran. Per entrar-hi s’

han de pujar unes escales, i s’ entra directament en el que és l’ Església en si. L’

Església està connectada amb el Claustre, i del Claustre ja pots anar fins el

Capitell. Del Capitell vas directament al carrer per una sortida diferent de l’ entrada.

La Col·legiata està feta bàsicament de pedra i maons, és a dir, materials senzills

però resistents, ja que en la època en que es va fer, no hi havia més tipus de

materials.

La Col·legiata de Santillana de Mar

  Estructura Col·legiata