3 dia 11 DE MAIG

Dia 3 ( 11 de maig)

Ruta

Hem sortit a les 9:20 de l' hotel cap a Santander. Hi hem anat per una carretera, diria que era la E-70  on hi ha unes quantes fabriques al voltant, però això no treia que hi hagués el verd de la vegetació. A les 10:04 hem arribat a Santander, i hem baixat de l' autocar just davant de la platja. En aquells moments semblava que anava a ploure. En pocs segons hem arribat al museu marítim on ens han explicat coses relacionades amb la pesca, la vida dels pescadors, els tipus de vaixells i els animals aqüàtics que abunden al Mar Cantàbric, com per exemple la balena. A les 12:04 hem sortit del Museu. Ens hem fet unes fotos i a les 12:20 ja hem arribat al Palau de Santa Magdalena. Als voltants, abans d' entrar hi ha com un petit bosc amb molts arbres. Per arribar hem seguit el camí més ràpid. Un cop a dalt, hem estat una estona allà, perquè haviem de prendre alguns apunts. Ens hem anat d' llà després d' uns minuts, i mentre ens dirigíem cap a l' autocar hem vist unes foques que nadaven en unes piscines al costat del mar Cantàbric. A la 13:30 hem agafat l' autocar per anar cap a l' hotel a dinar. Mentre tornàvem hem vist el Sardinero, l' estadi del Racing de Santander i també hem vist el palacio de los Deportes just al costat del Sardinero: tenia forma de balena, ja que a les costes de Santander hi havia moltes balenes abans. A les 14:10 hem arribat a l' hotel i hem anat directes a dinar. A les 15:00 hem acabat de dinar i desde llavors fins les 15:40 hem tingut temps lliure. A les 16:12 hem arribat a les coves del Castillo. Amb tant de verd i la boira es veia un paisatge molt bonic. Després d' una hora dins, a les 18:04 hem sortit de les coves, per molts de nosaltres, la primera vegada que visitem unes coves prehistòriques. Estava plovent molt i anavem sense paraigües, és a dir, que ens vam mullar. Hem arribat a l' hotel més o menys a les 18:40 i desde llavors fins les 21:00 hem tingut temps lliure. Després de sopar, cadascú a les habitacions.

- Clima d' alta muntanya: Només a les zones de per sobre de 2400 metres d' altitud de Cantabria. En aquestes zones sempre hi ha gelera, és a dir neu. En el cas de Cantabria, hi ha moltes precipitacions perquè les muntanyes de la Cordillera Cantàbrica fan d' efecte barrera: Els núvols xoquen amb les muntanyes, i automàticament es precipiten en forma de neu.  

- Clima Mediterrani continentalitzat: A les zones més allunyades del litoral hi ha aquest clima, degut a la proximitat que hi ha de la Meseta. Es caracteritza per ser més fred que el clima mediterrani típic, uns 3 graus menys. La pluviositat depèn del lloc. En el cas de Cantabria, la pluviositat és bastant baixa, perquè tota l' aigua que duen els núvols es precipiten a les zones d' alta muntanya, ja que els núvols xoquen amb les muntanyes ( que fan efecte barrera) i fa que es precipitin.

La marea és el canvi periòdic del nivell del mar. La causa principal és simplement la força de la gravetat del Sol i la Lluna. També col·labora la pressió atmosfèrica en aquest fet. Les marees les podem dividir en dos:

- Pleamar: Quan el nivell d' aigua arriba al seu màxim. - Baixamar: Quan el nivell del mar arriba al seu mínim.

Les marees canvien quatre cops al dia ( hi ha dies que tres): dues són en pleamar ( quan l' aigua està més elevada) i dues més en baixamar ( quan el nivell de l' aigua arriba al seu mínim). Cada 6 hores i 15 minuts ( més o menys) es passa de baixamar a pleamar, o de pleamar a baixamar. No sempre és a la mateixa hora: Cada dia s' atrassa la hora uns 50 minuts aproximadament.

 

Calendari marees dels dies que vam estar

Els animals són els que més pateixen les conseqüències de les marees, perquè cada vegada que es passa de marea alta a baixa han d' allunyar-se de la costa si no volen quedar-se sense aigua i morir. Cada vegada que es passa de marea alta a baixa es troben crustacis o peixets morts que no han pogut escapar de la marea. Això va bé per la gent, perquè té el menjara assegurat. Els pescadors han de tenir en compte que cada dia han de canviar d' hora per pescar quan hi ha marea alta ( cada dia uns 50 minuts més tard) i per tant no tenen un horari fixe per pescar. En els vaixells, si estan a prop de costa, quan hi ha marea baixa es queden al terra i per tant els pescadors han de buscar un sistema perquè ningú vagi i li robi el vaixell: La millor solució és buscar-li's algun lloc, per deixar-los lligats. A més, per els vaixells no crec que sigui bo que cada 6 hores passin d' estar mullats a secs constanment. La gent que va a les costes de Cantabria ha de saber que hi ha marea, perquè algun turista algun dia potser va a prendre el sol a la zona on hi ha la marea baixa, i potser quan es desperta es troba en mig de l' aigua i a 2 o 3 kilometres de la costa, i si no té unes condicions físiques adequades, podria acabar morint per aquesta tonteria.

- Balena: Animals marins que semblen peixos però són mamífers getacis ( no tenen pèl). Al principi ( fa milions d' anys), les balenes vivien fora de l' aigua però per coses de la vida van haber d' adaptar-se a l' aigua, i és per això que ja no tenen pèl. Les balenes quan neixen pesen poc i necessiten veure llet nutritiva per créixer. Normalment neix un balenó per cada vegada que es pareix. La balena més gran del món és la balena blava, que pot arribar a fer 30 metres de llargada i a pesar fins a 140 tonelades. Les altres solen pesar unes 30 o 40 tonelades. Les balenes viuen en manades ( grups), perquè no saben estar soles. Estàn en perill d' extinció, tot i que a Japó i a Noruega encara en pesquen ( i en grans quantitats). Abans a Cantabria es pescaven moltes balenes i a Santander hi havia un dels ports de balenes més importants del món.

                                         

- Foca: Animals que en la majoria de temps que ha existit la espècie, ha viscut a l' aigua. Actualment es coneixen 19 espècies de foques. Aquests animals s' alimenten de peixos, crustacis, cefalopodes, pingüins i fins i tot, algunes foques més petites. Les foques que més pesen poden arribar als 3500 kg. Com en les balenes, les foques també van en grups i els hi agrada anar a prop de la costa. A les costes de Santander se'n veuren exemplars cada dia.

Després d' anar a aquest Museu, vam anar al Palau de Santa Magdalena: Va començar a ser construït el 1909 i es va acabar el 1911. Es va fer amb l' objectiu de que sigués una casa d' estiu per al Rei Alfons XIII. El 1931 va deixar de ser casa de el Rei perquè es va proclamar la Segona República Espanyola.

Aquest Palau es caracteritza pel gran nombre de finestres que té. El Palau és una barreja d' estil anglès amb les teulades punxegudes, d' estil francès amb l' escalinata doble i l' asimetría dels cossos de l' edifici i d' estil americà amb els jardins per fora i d' estil espanyol bàsicament perquè està fet a Espanya.

Els prehistòrics utilitzaven les coves per tenir un lloc on viure i fer les funcions d' una casa:

- Un lloc on dormir: Tenint en compte l' època en què estaven, dins les coves s' hi podia dormir bé: S' aïllaven del clima exterior ( no passaven fred) i podien dormir d' una forma més còmode.

- Un lloc on fer el menjar: Els homes anaven a matar animals i a recol·lectar fruits i els portaven a les dones perquè ho cuinéssin.

- Un lloc on estar trànquils: Dins les coves podien estar segurs de que ningú els veiés, i per tant podien fer el que volguéssin. A més, si plovia podien anar dins les coves i s' aixoplugaven.

- Un lloc on cuidar criatures: Dins les coves, els nens petits o els recent nascuts no passaven fred i això era una tranquilitat pels habitants prehistòrics.

L' entrada era la zona de les coves on els prehistorics hi feien vida, principalment perquè era el lloc on més a prop estava la sortida, on hi havia menys humitat i per tant el lloc on hi feia menys fred, i perquè era l' únic lloc de la cova on hi havia llum ( la del Sol).

Les coves del Castillo han sigut habitades desde el Paleolític Inferior ( fa 120.000 anys) fins a l' Edat de Bronze ( fa 3000 anys). Els habitants que vivien en aquestes coves eren els homo sapiens i l' home de cromanyó. Aquesta cova la va descobrir el 1903.

Les pintures i restes trobades es van fer amb un marge de 6000 anys entre la primera i la última. Les tècniques de dibuix que s' utilitzen en cada pintura són diferents. El que més abunda són els signes abstractes de puntuacions i les mans en positiu i negatiu. En aquesta cova s' hi troben 275 pintures, on generalment surten caballs, bisonts, cèrvols, cabres, mamuts, etc. De mans dibuixades hi ha 50.

Foto d' una pintura de la cueva del Castillo

Tot i que depenia del dibuixant, en els dibuixos generalment es feia primer una mena d' esboç amb pedra i després amb les pintures s' acababa de dibuixar amb color. Les pintures estaven fetes de diferents materials, segons el color que es volia, que només eren el negre: carbo vegetal, aigua i òxid de carboni. I el vermell: òxid de ferro, sang i aigua. Per obtenir una mica de llum s' utilitzava la làmpara de Tuètan, que és la grasa interna dels animals.

Les pintures no les feien per diversió, sinó per emetre algun missatge que anava dirigit a un " company". Si el dibuix que feien era d' un animal amb una fletxa clavada, probablement voldria dir que anéssin a matar a aquest animal, o potser que ja estava mort, això ja ho entenien ells.