Dia 4: 12 de maig
Ruta:
Ens hem aixecat a les 8:30 per anar a esmorzar. A les 9:14, hem sortit de l’ hotel per anar cap a la rèplica de les coves d’ Altamira, ja que a la de veritat no es pot anar per motius de conservació. A les 9:33 hem baixat de l’ autocar. Allà ens han explicat la historia de les coves d’ Altamira a través de un vídeo: Primer ens han explicat qui eren els primers habitants de les coves i com treballaven, després altres habitants, posteriorment hem vist el descobriment del 1879 i després la gran massa de gent que visitava les coves els anys 60 i 70. A les 10:53 hem pujat a l’ autocar per marxar i en 10 minuts hem arribat a l’ hotel. Llavors, desde passades les 11:00h hem fet una gimcana per Santillana del Mar, i a les 12:30 quan hem acabat hem aprofitat per visitar la Col·legiata, on ens han dit que és un Monument Nacional i que va patir varis canvis a causa d’ incendis. Ens han deixat una estona de temps lliure i a les 14:00 hem dinat. A les 14:30 fins les 15:30 hem tornat a tenir temps lliure, i a les 15:30 hem anat cap a les coves del Soplao. Allà hi hem arribat a les 14:28, però ens hem hagut d’ esperar fins les 17:20 per entrar- hi. A les 17:16 hem pujat a un trenet que ens ha portat a veure les coves de Soplao. Allà hi hem sortim a les 18:33, on m’ ha sorprès el gran nombre d’ estalactites i estalagmites que hi ha. Llavors, hi ha hagut un dubte entre si anavem a Sant Vicente de la Barquera o directament a l’ hotel. Al final hem tornat a l’ hotel, perquè plovia, abans de les 20:00 i hem tingut temps lliure. A les 21:00 hem sopat i més tard hem anat a dormir.
La cova del Soplao és una cova situada als municipis de Váldiga i Rionansa, de
Cantabria. Tenen 17 kilometres de longitud, i 6 km estan oberts per al públic.
La cova del Soplao s’ ha format al llarg de 240 milions d’ anys. Va començar a l’
època del Mesozoic, concretament a l’ època del Cetaci. El 1975 va ser
descoberta, pràcticament sense voler en una excavació minera. Actualment només
es poden visitar dues de les vuit sales que hi ha. La cova s’ ha format de forma
natural, ja que probablement cap humà hi va passar per allà abans del seu
descobriment. La cova s’ ha format gracies a l’ aigua que ha format els seus llacs i
les estalactites i estalagmites.
Abans de ser descoberta la cova del Soplao, al seu costat hi havia unes mineries,
anomenades Grup Miner La Florida, i que eren molt importants, que estaven
situades a la Serra de Arnero, i des de el 1855 que s’ explotaven minerals. Els
principals minerals que s’ extreien eren les calamines ( carbonats mixtes del zinc),
els sulfurs de plom ( galena) i el zinc ( blenda). Els minerals que s’ extreien, s’
exportaven cap a Bèlgica, Gran Bretanya i França, i a Espanya només es quedava
un 3%. Les principals mines són: La Florida, la Isidra, el Pou de Lacuerre,
Foradada de la Plaça de la Muntanya, Foradada de Cereceo i Poblat de Cavinya.
Les formacions geològiques que s' hi observen, són els espeleotemes. De
espeleotemes hi ha dos tipus, que són:
- Les estalactites: Acumulació d' aigua (que no cau al terra), i sobre seu s'
acumula minerals, terra, sorra o fang. Tenen forma de caramell, i pengen del
sostre de coves. Aquest prrocés tarda molts milions d' anys en completar-se. Com
més blanques siguin les estalactites, més puresa tenen.
- Les estalagmites: També són acumulacions d' aigua en què al seu voltant s'
acumulen minerals, terra, sorra, fang, etc. Tenen la mateixa forma que les
estalactites, però estan al terra i no pas al sostre. Aquest procés també tarda molts
milions d' anys en produir-se. Com més blanc sigui, més puresa té. Hi ha
estalagmites que poden arribar a fer 70 metres .
Les coves d’ Altamira són un conjunt de coves prehistòriques situades molta prop
de Santillana del Mar. En els períodes Magdalenià i Solutrià del Paleolític Superior,
hi vivien homes Prehistòrics. L’ estil artístic de les pintures pertany a l’ escola
franc- cantàbrica, que té les característiques de que les figures són realistes. Van
ser descobertes l’ any 1879 per Marcelino Sanz de Sautuola. Allò va significar un
canvi de la història segons el que es coneixia llavors, perquè va ser la primera
cova prehistòrica descoberta en tot el món.
Les pintures de les coves es van fer entre el 15.000 i el 12.000 a.C.
Per fer el dibuix utilitzaven moltes substàncies: Pigments minerals ocres, marrons,
groguencs i vermellosos, barrejats amb greixos, per fer la pintura.
Per fer el contorn de les línies s’ utilitzava el carbó vegetal.
Per tenir sensació de volum, normalment aprofitaven el relleu de les roques. El
mateix feien si volien donar sensació de moviment.
Com que no tenien estris per pintar, utilitzaven els dits, alguna cosa semblant a un
pinzell o directament bufant.
Generalment el que hi havia representat eren animals: Els bisons eren els més
representats, però també hi havia cavalls, cèrvols, etc. El missatge que emitien
anava dirigit a altres prehistòrics en que vivien junts, i els hi donaven informació de
que havien matat algun animal, o que hi havia previst anar a matar-los, etc: Això ja
ho sabien ells.
La Col·legiata és un monument romànic que és monument Nacional des de 1889.
Tot el que és el monument, s’ ha construït per parts, és a dir, primer l’ Església,
després l’ absis, posteriorment van millorar l’ entrada, després van fer el claustre i
per acabar el capitell.
Al principi, la Col·legiata era un temple, però al segle XII en plena esplendor d’ art
romànic, es va substituir el temple per una catedral d’ estil romànic. És a dir, que la
Col·legiata es va construir al segle XII i es d’ estil romànic. Tot i així, no es manté
com es va fer ja que van haver incendis, i es va renovar.
Jo crec que la Col·legiata és un monument molt gran tenint en compte la mida del
poble ( petita). La Col·legiata està situada a una plaça bastant gran. Per entrar-hi s’
han de pujar unes escales, i s’ entra directament en el que és l’ Església en si. L’
Església està connectada amb el Claustre, i del Claustre ja pots anar fins el
Capitell. Del Capitell vas directament al carrer per una sortida diferent de l’ entrada.
La Col·legiata està feta bàsicament de pedra i maons, és a dir, materials senzills
però resistents, ja que en la època en que es va fer, no hi havia més tipus de
materials.
La Col·legiata de Santillana de Mar
Estructura Col·legiata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada